Món PetitRealized

This store was born in a significant time: crisis, ecology, sustainability... a set of factors that must make us react to change. Recover, save, reflect, are verbs that must accompany us in this new stage, and demonstrate that they are no longer exclusively a philosophy of a minority, it must be the philosophy of everyone and everything.
More than a store: here the product is carried by the customer, making him complicit in this new concept, where fashion and marketing are transformed into necessity and reality. Thus opening up an infinite number of possibilities in terms of the volume and sizes of the products on display. First difficulty: flexibility, it must be possible to display both small and large items, and in variable quantities without having to constantly transform the space.

Every product intended for a child audience has colorful colors, shapes, motifs... which, when concentrated in commercial premises of this type, intensifies in a disconcerting way. In many cases, this visual intensity plays against the serenity and order of the space, the product can "eat" the container. Second complexity: the space must control the generally showy products of the nursery.

This problem is answered by creating a unique element, which will transmit this philosophy of sustainability, recovery and naturalness. It doesn't want to be furniture, it wants to be immaterial, sculptural and essential. An element is created that, like everything in this space, can be reused, giving it a second chance, without embellishments or artifices, without irreversible manipulations... it's not decoration, nor fashion, it's sincerity, philosophy... Architecture.

These elements are flat black steel, chosen especially for this space for its elegant and suggestive dark texture. Taken to the limit of their resistance, these plans give the feeling of "floating" lightly in space, contributing to create a special and unique atmosphere.

Thanks to its constructive and material sincerity, it enhances the value of the products it exhibits. With their repetition, they give rhythm and vibration to the space, opaque and heavy laterally, invisible and diaphanous from the front, the steel elements drastically metamorphose forcing their viewer to move, to change perspective, interacting with him, making vibrate it It is a geometric reality: to be able to see all the products, the customer is obliged to enter and go to the back of the store, making him participate and experience this sculptural architecture.

Interspersed with this shopping area, there is a space intended for young and old, where meetings, talks, workshops... are possible, to emphasize even more this idea of interaction with the space, this customer/seller mix, this new philosophy of commerce sustainable In short, we wanted to create a useful sculptural space, critical of the times we live in, doing the maximum with the minimum, giving a new sustainable air and a new dimension to Ludwig Mies van der Rohe's "less is more".

A space, made up of a repetition of reusable elements with a sculptural rhythm, that beyond an ecological or commercial discourse wants to take its viewer to an architectural world where elegance and sustainability work, where necessity and art mix, where things they can have other uses, and still make us vibrate because of their naturalness, it's not about interior design, design or decoration, it's about a change in our society, the way we think, see things, a change in our history, in short, of Architecture.

Aquesta botiga neix en una època significant: crisi, ecologia, sostenibilitat… un conjunt de factors que ens han de fer reaccionar per canviar. Recuperar, estalviar, reflexionar, son verbs que ens han d’acompanyar en aquesta nova etapa, i demostrar que ja no son exclusivament una filosofia d’una minoria, ha de ser la filosofia de tots i de tot.
Més que una botiga: aquí el producte el porta el client, fent-lo còmplice d’aquest nou concepte, on modes i màrqueting es transformen en necessitat i realitat. Obrint així una infinitat de possibilitats en quant al volum i mides dels productes exposats. Primera dificultat : la flexibilitat, ha de ser possible exposar tant articles petits com grans, i en quantitats variables sense tenir que transformar l’espai constantment.

Tot producte destinat a un públic infantil te colors, formes, motius… vistosos, que al concentrarse en locals comercials d’aquest tipus s’intensifica de manera desconcertant. En molts casos, aquesta intensitat visual juga en contra de la serenitat i ordre de l’espai, el producte es pot “menjar” el contenidor. Segona complexitat: l’espai ha de controlar els productes generalment vistosos de la mainada.

Es respon a aquesta problematica creant un element únic, que transmetrà aquesta filosofia de sostenibilitat, recuperació i naturalitat. No vol ser moble, vol ser immaterial, escultòric i essencial. Es crea un element que com tot en aquest espai, es pugui reutilitzar, donant-li una segona oportunitat, sense adornaments ni artificis, sense manipulacions irreversibles… no es decoració, ni moda, es sinceritat, filosofia… Arquitectura.

Aquests elements son plans d’acer negre, escollits especialment per aquest espai per la seva elegant i suggerent textura fosca. Portats al límit de la seva resistència, aquests plans donen la sensació de “flotar” lleugers en l’espai, contribuint a crear una atmosfera especial i única.

Gràcies a la seva sinceritat constructiva i matèrica, realça el valor dels productes que exposa. Amb la seva repetició, donen ritme i vibració a l’espai, opacs i pesats lateralment, invisibles i diàfans frontalment, els elements d’acer es metamorfosen dràsticament obligant el seu espectador a moure’s, a canviar de perspectiva, interactuant amb ell, fent-lo vibrar. Es una realitat geomètrica: per poder veure tots els productes, el client esta obligat a entrar i anar al fons de la botiga, fent-lo participar i viure aquesta Arquitectura escultòrica.

Barrejat a aquesta zona de compravenda, existeix un espai destinat als petits i grans, on trobades, xerrades, tallers… son possibles, per emfatitzar encara mes aquesta idea de interacció amb l’espai, aquesta barreja client/venedor, aquesta nova filosofia de comerç sostenible. En definitiva s’ha volgut crear un espai escultòric útil, crític del temps que vivim, fent amb el mínim, el màxim, donant un nou aire sostenible i una nova dimensió al “less is more” de Ludwig Mies van der Rohe.

Un espai, conformat per una repetició d’elements reutilitzables amb ritme escultòric, que mes enllà d’un discurs ecologista o comercial vol portar el seu espectador a un món arquitectònic on elegància i sostenibilitat funcionen, on necessitat i art es barregen, on les coses poden tenir altres usos, i tot i així fer-nos vibrar per la seva naturalitat, no es tracta d’interiorisme, disseny o decoració es tracta d’un canvi en la nostra societat, de la manera de pensar, de veure les coses, un canvi en la nostra historia, en definitiva, d’Arquitectura.